Definició
Local utilitzat per una policia política, especialment comunista.
Durant l’inici de l’anomenada revolució espanyola del 1936 gairebé tots els partits i sindicats d’esquerra crearen grups de seguretat i centres d’interrogatori propis, anomenats txeques, que sovint es confonien amb els serveis policíacs del govern de la República. D’aquesta època prové el contingut repressiu i de tortura que el mot connota.
Etimologia
Del rus Txeka o TxK, abreviatura de Txrezvitxàinaia Komíssia (‘comissió extraordinària’), nom de la primera policia política del règim soviètic, creada per Lenin al setembre de l’any 1917 perquè succeís l’antiga Okhrana tsarista, de la qual imità l’organització interna, combatent els elements contrarevolucionaris o desviacionistes.
Usos
Per sort nostra, aquelles detencions havien estat fetes per la policia diguem-ne «legal», o sia, la policia d’ofici i no la txeca, que eren els esbirros del Partit Comunista rus. Per això, després de tenir-nos una nit a la «Jefatura» del barri, al carrer Rosselló, es van veure obligats a portar-nos a la presó legal. En Ricard i en Paul ingressaren a la Model del carrer Entença i a nosaltres ens van portar a la presó femenina, que aleshores era a Pedralbes. Tots plegats estàvem més estranyats que espantats, ja que deixar un llum encès no era un crim. Ells, que havien vingut a Espanya per lluitar contra el feixisme, eren detinguts sense cap motiu pels comunistes!
Otília Castellví, De les txeques de Barcelona a l’Alemanya nazi (Barcelona: Quaderns Crema, 2003), pàg. 53I a l’Ebre vam perdre la guerra, que ja la teníem perduda des dels assassinats a les carreteres o amb les txeques. Mentre les cases del voltant de la nostra, passant fam, s’esfondraven sense que mai l’aviació del Mussolini encertés la fàbrica Elizalde.
Josep M. Ballarín, «Si no ho dic, rebento» (Avui, 24 de febrer del 2007)
Tema de la setmana
Mots i passatges entorn de la guerra civil