Avui, gràcies a l’empenta de la nostra gent del camp, per compte propi o al sopluig de cooperatives, l’internet ja ens posa el blanc, el verd i el dolç a un clic de la cuina de casa. I espera’t, que això tot just acaba de començar. A ca meua, fa uns quants mesos, ens vam fer portar unes mandarines valencianes que hi cantaven els àngels: el compromís dels llauradors era que si no ens agradaven, no ens les calia pagar. Ves si això no és fer tractes, dels de tota la vida i que entén la gent.

Marta Rojals, «Directe de fàbrica» (VilaWeb, 6 d’abril del 2009)

El preludi de la navegació consistia en un gran dinar que es feia a la barraca, l’Hermós fent de cuiner, i al qual assistien moltes figures de Joventut i un grup d’amics de Palafrugell, davant els quals hi havia, inevitablement, el metge Martí, gran figura de Palafrugell. L’Hermós sostenia que aquests dinars eren els millors que havia fet en la seva vida com a cuiner; un arròs negre que hi cantaven els àngels i un suquet de peix fabulós.

Josep Pla, «Història de la revista Joventut», dins Prosperitat i rauxa de Catalunya (Barcelona: Destino, 1977), pàg. 356