El silenci i la solitud és allò que busquem en definitiva, a través dels sorolls i la companyia que figura que deleguem. Ni el mot ni el conte no existirien si no fos així. Si hom vol ser ric, és per poder estar sol i si la presó fa paüra és perquè és el contrari de la solitud. És la tortura millor trobada.

, El canvi: des de l’Eixample (Barcelona: Empúries, 1998)

Als catalans, ens fa pànic sentir parlar de revisions. Realment, algun Déu ens deu voler bé, car no seria possible fer el que hem fet, malgrat aquesta paüra irracional i irresponsable. I és que ni tan sols volem revisar allò que ens pensem que va ser la causa de la nostra última derrota. I fóra molt convenient. La beneitura lamentable de la Continuïtat no és deguda a altra cosa que al pànic, que s’aguanta en una cosa tan aleatòria com la por, la Constitució inclosa. Aquesta Constitució hom l’hauria d’oblidar i exculpar, car cada ítem va ser redactat sota l’amenaça de les armes que apuntaven. Hauríem d’anar tots a fer uns Exercicis Espirituals al Montseny. Ens fa por tot: els nostres enemics, fer el ridícul…

Miquel Bauçà, El canvi: des de l’Eixample