Definició
En veu baixa, a cau d’orella.
Sempre xerra baix-baixet i no hi ha manera d’entendre res del que diu.
Va suspendre l’examen perquè el professor el va veure dient coses baix-baixet al seu company.
També: baix-baix
Etimologia de baix
Del llatí vulgar bassus, ‘de poca talla, grassó’, que donà l’antic bas, modificat en baix per influx de baixar, derivat al seu torn del llatí vulgar bassiare.
Usos
A l’altra banda, just al racó, hi ha la taula del malparit, on sempre es juga fort, entre renecs gruixuts i petricons d’aiguardent. Aquests són els de més mal pelar. A vegades se senten parlar baix-baixet, com si conspiressin: és quan malparlen i protesten.
Josep Albanell, Ventada de morts (Barcelona: La Magrana, 1982), pàg. 26Famagusta assegurava amb molt de temor que era la veu del geni d’Aladí. La duquessa Burgundòfora s’associava a aquest parer, i Mònica opinà baix baixet que la duquessa semblava certament una besàvia. Renaixia en Mònica l’esperit contradictori i venjatiu: ara tractava Burgundòfora com si fos una beneita i ho feia amb tota polidesa i sense gens de misericòrdia.
Salvador Espriu, «Letizia», dins Narracions (Barcelona: Edicions 62, 1974), pàg. 114
Tema de la setmana
Reduplicacions