Hem fet el que hem pogut per a aixarpar Buster Keaton rient. Impossible. Així que se l’enfoca és com si li tiressin una galleda d’aigua freda.
   —Un somriure per a mi, Mister Keaton —li demano fent valdre la meva qualitat de senyoreta.
   Buster Keaton es posa més seriós que mai.
   —No! No! Prohibit de riure.
   A dos passos, la «Metro», implacable, el vigila amb el contracte comercial als dits.
   —Prohibit de riure.
   O sigui: prohibit d’oblidar que Buster Keaton és «l’home que no riu».

«Barcelona-Sitges-Barcelona, amb Buster Keaton, Lluís Alonso i Norma i Natàlia Talmadge» (Imatges, 3 de setembre del 1930), reproduït a La fascinació del periodisme. Cròniques (1930-1936) (Barcelona: Quaderns Crema, 2003), pàg. 49