Definició
Persona que sempre va rodant, que hom veu sempre anant i venint.
Etimologia
De rodar i soca; soca ve probablement d’un cèltic tsukka, corresponent al germànic stokk, ‘garrot’.
Usos
Detalle aquestes coses perquè els bàndols existeixen fins i tot en el moment de prendre el cafè: ser dels Anglesos era sinònim de posició ben acomodada i de mirar la vida des de l’altura que imposa tindre sempre la carrossa a la porta; en canvi, anar al Greco significava ser un roda-soques, un senzill caminant, obert a les noves idees, un home sense ínfules aristocràtiques que s’enfronta a la vida amb la fortuna que li cap en l’estreta butxaca del pantaló. I allí em reunia amb els meus amics; en aquell ambient tèrbol pel fum del tabac i amb taques d’humitat a les parets, en aquell guirigall internacional, on els crits del taverner es mesclaven amb les riallades dels artistes, em sentia plenament feliç.
Martí Domínguez, El secret de Goethe (Barcelona: Edicions 62, 1999), pàg. 19
Tema de la setmana
Aprofitant que és època de rebaixes, aquests dies veurem dos mots pel preu d’un. Com ho farem, això? Doncs ben fàcil: amb el que els lingüistes, que solen ser gent prou sabuda, han designat amb el nom de mots compostos: aquells formats per la unió de dues o més paraules que ja existien prèviament. No és un fenomen tan insòlit: vegeu si no aquí la tirallonga de mots compostos que tot rient rient hem anat enviant aquests anys a Roda+Mots…