Definició
Establiment, habitualment situat en ports o llocs fronterers, on són sotmeses a revisió, observació i, eventualment, aïllades en quarentena, les persones, les bèsties o les mercaderies provinents d’un país amb epidèmia o sospitoses de ser portadores d’alguna malaltia contagiosa.
Etimologia
Encreuament de Natzaret, ciutat palestina, nom dels asils de leprosos en memòria de la casa acollidora de Jesús, i Llàtzer, pels qui patien el mal de sant Llàtzer o lepra. Llàtzer és el nom d’un pobre d’una paràbola de l’Evangeli de Lluc (16, 19-31), que apareix tot nafrat en contrast amb un ric finament vestit i fartaner; les nafres del pobre han pogut originar connotacions populars del nom amb la lepra i els leprosos.
Usos
Al camp, les imatges habituals de la vida pertanyien a un passat en el qual cadascú s’enfonsava a la recerca del seu particular temps perdut, en una còpula irascible de la imaginació i els fantasmes dels somnis. Era una enorme ciutat de derrota que imposava la seva tremenda qualitat irreal amb els seus elements sumaris, concrets i fràgils; un erm llatzeret per a un immens tors jacent de dos-cents mil braços, i el seu aïllament del món, el rígid setge que els arraïmava en cent mil nueses, delatava, per damunt de tot, la por de què era presa una època de menyspreu per a l’home.
, Crist de 200.000 braços (Palma: Lleonard Muntaner, 2008 [1968])«Vosté sap d’on ve el nom de Natzaret, don Salvador», digué Teodor Llorens.
Purgatori (Barcelona: Proa, 2003)
«Del poble de Jesús, imagine.»
«No, això és el que creu la gent. Ve de llatzeret: allà hi havia la casa on passaven la quarentena els mariners i els viatgers que venien de ports amb pesta o altres epidèmies. No sé si també hi tancaven a part els leprosos. En record de sant Llàtzer mort de tres dies, que ja feia pudor, i les germanes Marta i Maria li van demanar a Jesús que el fera eixir de la tomba.»
Tema de la setmana
Epònims