Davant llur xabola, immòbils, banyats per la claror del pleniluni i amb els peus enfonsats en la humida sorra, Vives, Puig i Tarrés vetllaven, l’un al costat de l’altre, tres silencis d’acorament en el silenci total del camp. No era encara ferida d’alba la nit, quan la boira arribà a la platja, s’arrossegà per la sorra allargant arreu els seus braços blancs i, després, alçant-se a poc a poc, començà a esllavissar-se pel camp adormit.

Crist de 200.000 braços (Palma: Lleonard Muntaner, 2008 [1968])