Definició
Grup de persones o animals, escamot, vol.
Té un esbart de coloms que enamora.
«Devers sa Torre Rodona | ses puces hi van a esbarts, | i s’horabaixa es moscards | s’acaben una persona» (cançó popular mallorquina).
Etimologia
D’origen incert, derivat probablement de l’occità antic s’espartir, ‘separar-se, formar grup a part’, amb influx de mots com ‘esbargir’, ‘esbarriar’.
Usos
Fou després quan vaig adonar-me que m’agradava caminar tot sol pels turons que envolten la casa, mirant-me els peus, mirant com els anys havien anat escurçant les meves passes. I una tarda arribaren els ocells, esbarts d’ocells que volaven baixos, traçaven un parell de corbes, quasi perfectes, quasi rodones i s’anaven dispersant a poc a poc. Amb el frec de les seves ales tornaven els records, les menudes i oblidades vivències…
Carme Riera, Jo pos per testimoni les gavines (Barcelona: Laia, 1977)Els signes de la tardor s’avançaven al calendari. Les fulles groguenques arremolinades als racons gemegaven com velles reumàtiques cada cop que un alè de vent les empentejava. Pel cel, esbarts d’ocells traçaven jeroglífics tanmateix ben fàcils de desxifrar: marxem cap a les zones càlides. Adéu.
Carme Riera, Joc de miralls (Barcelona: Planeta, 1989)
Tema de la setmana
Noms col·lectius o que designen conjunts