Definició
Sagrament de l’eucaristia administrat als cristians que es troben en perill de mort, com a aliment per al darrer viatge.
Etimologia
Del llatí viaticum, ‘allò que serveix per a un viatge’, d’on prové també el mot viatge i els seus derivats. En sentit més general, viàtic vol dir «provisió, en espècie o en diners, que porta amb ella la persona que fa un viatge».
Usos
Però ¿no era la desaparició del meu oncle la que t’interessava? El meu oncle! Jo li havia dit i repetit que estossinarien els capellans i amb més motiu els jesuïtes; no em volia creure. «¿Qui vols que ens vulgui tant de mal?», em replicava. Jo l’hauria pogut embarcar cap a Itàlia amb un passaport republicà gràcies a les meves relacions amb el gran Llibert; tot inútil. Deia missa secretament, confessava i tot. Fins duia el viàtic als agonitzants, ¿ho voldràs creure?, encara que fossin rojos.
Joan Sales, El vent de la nit (1981)Arriba el raïm tendre
Salvador Espriu, Cementiri de Sinera (1946), VII
portat per dits benèvols
del sant màrtir de plata.
En processó tremolen
llumenetes de ciris
i acompanyen la tarda
a ben morir: viàtic
dels records de Sinera.
Per contemplar-los pujo
on el xiprer vigila.
Tema de la setmana
Entorn de la mort