«No us negaré —deia ella, la vídua Sampol— que em commou aquesta imatge. Sol, resant a l’hort de Getsemaní, a l’hort de les oliveres amb suors de mort, abandonat per tots, sabent com sap ell el que li ha de passar, sabent que hi ha un malsí, un traïdor que l’ha entregat…» «Sí, però no és Déu, ni és es seu fill», replicava ell. «Però tampoc un impostor, un profeta…», deia ella. Ella altre cop. Ella en els pitjors moments i en els millors també, en els més esperançats i dolços.

, Dins el darrer blau (Barcelona: Destino, 1994), pàg. 219

Què degué contar en Costura de sa seva persona? Què en sap el pare Ferrando de tot? Fins a quin punt es malsí els va comprometre? Na Polònia Miró, es germans Tarongí, es nebots d’en Costura en són testimonis: el pare Ferrando no es mogué en es tres dies des costat des llit d’en Rafael Cortès i el conhortà amb oracions i amb es sagrament de l’Eucaristia, ses estones que no girava i regirava la seva cambra cercant papers. Què deien es papers que escriví Costura? Contra qui malsinà?

Carme Riera, Dins el darrer blau, pàg. 218