Dius que ara que em comences a conèixer et preguntes de vegades «perplex i divertit» quina mena de marxista devia ser. Fóra llarg de contar i no tindria interès; la meva història és la de molts, una història suada, però no tot ve de la suada rebel·lió de l’adolescent contra la seva família com tothom creu o en tot cas la rebel·lió, que evidentment és suada, no és pas solament contra la família. És contra tot. Contra tot un món que de cop i volta, quan deixem de ser nens, descobrim lleig i mal fet, obscè i macabre…

, carta a Màrius Torres del 15 de gener de 1937, dins Cartes de la guerra (Barcelona: Club Editor, 2003), pàg. 71

Havia funcionat a la perfecció durant catorze anys i de cop i volta li van agafar tots els mals: ara es fonia la bombeta del pilot posterior, ara s’ofegava perquè la benzina no entrava bé, ara no es volia engegar perquè el motor d’arrancada fallava… El diagnòstic era claríssim: la moto se sentia abandonada. Ui, ui, ui, exclamarà el psicòleg, un cas greu: el típic exemple de desplaçament de l’objecte amorós. Allò tan suat de la nòvia, que estàs més per la moto que no per mi. Ha! Nòvia? Objecte amorós? Qui estigui segur de quin és el seu objecte amorós que llanci la primera pedra.

Aigua bruta (Barcelona: Empúries, 2007), pàg. 47