Definició
Onomatopeia del so d’un violí, d’un violoncel, etc., especialment mal tocats. També onomatopeia d’un soroll insistent i desagradable, com el que fa una cosa que grinyola o una persona que molesta amb la seva insistència.
Tot el dia sentíem aquell nyigo-nyigo de casa el veí, que s’entestava a tocar el violí sense saber-ne.
Etimologia
D’origen onomatopeic.
Usos
Catalunya no ha estat, durant segles i segles, un país de poetes. Els pocs poetes catalans antics que hi ha hagut —un Turmeda, un Jaume Roig— han estat poetes sarcàstics, escandalosament realistes i anticonvencionals. Cal arribar a Verdaguer i Maragall per a obtenir, en aquestes reflexions, algun resultat. A l’Empordà ni tan sols en aquesta etapa no s’ha produït alguna cosa més que el nyigo-nyigo i el rescalfat.
, «Reflexions sobre l’Empordà», dins El meu país (Barcelona: Destino, 1968), pàg. 210I així anem passant les hores i els dies: una setmana discutint això, quinze dies barallant-nos per allò. Jo estic admirat que puguem viure tants segles amb aquest constant nyigo-nyigo amb el govern central o els partits centralistes.
«Lleida (LL), Girona (GI)» (Avui, 26 d’octubre del 1991)
Tema de la setmana
Onomatopeies reduplicatives