Definició
Arbre indígena de l’Àsia tropical, de la família de les santalàcies (Santalum album), de fulles lanceolades, emprat en ebenisteria fina per la seva fusta; hom n’extreu a més oli essencial, emprat en perfumeria i farmàcia.
El sàndal creix a les costes de l’Índia i a Oceania.
Etimologia
Del grec sándalon [σάνδαλον], mateix significat.
Usos
En l’última hora,
Felip Cid, Vint poemes i un càntic desolat (Barcelona: Emboscall, 2004)
partint dels meus,
sobretot si fos en una aurora
encalmada,
quan les estrelles es fonen en la claror rogent,
voldria salpar amb un navili de plata i de sàndal,
hissades les veles blanques,
vers les rutes d’aquest mar blavíssim
que tantes vegades he contemplat
des dels falls dels somnis.
Però no ignoro,
car sóc terra d’aquesta terra,
que el meu cos reposarà,
amb els darrers estertors i llàgrimes amargues,
amb els pacífics oblits
d’un vell cementiri entre dues muntanyes,
perdudes fronteres de la meva mort.Era talment un joc, deduir, endevinar:
Ramon Comas i Maduell, Rescat d’ambaixadors (Valls: Cossetània, 2003), pàg. 88
—Aquí al costat, en canvi, hi seia una dona, que també tenia por: el capçal és tot suat. Una dona, segur, per aquest perfum —i ensumava— que no és corrent: és clar, deu ser oriental, sàndal potser. I es veu que l’americà no li era simpàtic i ve-li aquí.
Tema de la setmana
Arbres