Solament la presidenta de l’AVL [Acadèmia Valenciana de la Llengua] va poder pronunciar paraula: «Segons el que ens han dit, no podem tractar el tema». En escoltar-la, el donyet interior va dir: «Gràcies, presidenta, per no deixar-nos tractar el tema! No solament haguéreu fet un delicte, sinó que haguéreu infectat el nostre benvolgut País Valencià!» En arribar a casa, em preguntaren com havia anat. I els vaig contar els meus motius d’agraïment. Es quedaren bocabadats i em donaren per abduït! Jo estava derrotat, esvaït i alienat d’impotència. I una veu interior continuava aclaparant-me: «Si són els millors, cal fer el que diguen o dimitir». Davant l’abatiment, els meus m’envigoriren en repetir-me: «Desperta ferro!». I el donyet va callar.

Honorat Ros i Pardo, «Desperta ferro!» (Levante, 27 de desembre del 2004)