Definició
Esgavell, desordre. Aplicat a una casa, un lloc, etc., «esbalandrat» vol dir obert pertot arreu, deixat a mercè de la pluja, del vent, etc.
Etimologia
D’esbalandrar, d’origen expressiu, amb influx de mots com brandar, esbatanar, balandrejar.
Usos
—Atrament, ha pas sortit tan dolent com això… Vos semli, ermitana, vós que hi seu entesa?
Solitud (Barcelona: Edicions 62, 1979 [1905]), pàg. 37
La gana feia miracles, i tothom trobà l’arròs al punt, malgrat la cuitesa.
Acabat el sopar, les tristors de la Mila s’havien esvaït bona cosa i l’esbalandrament de l’ermita ja no li semblava tan gros, ni la solitud de les muntanyes tan absoluta. En la personeta del pastor desconegut hi sentia com un caliu de família, grat i retornador.
Tema de la setmana
Cent anys de Solitud