Definició
Telègraf de banderes o lluminós que, situat en un lloc ben visible de la costa, permet d’establir comunicació amb les embarcacions.
Etimologia
Mot compost del grec sêma, ‘signe, senyal’, i -for, forma sufixada del mot grec phorós, que significa ‘portador’.
Usos
La construcció del semàfor del cap de Begur és posterior a la construcció dels fars. Aparegué una mica ressagat, massa tardà. El seu funcionament coincidí amb l’inici de la decadència de la navegació a vela. El telèfon de banderes en un sistema de navegació motoritzada anà molt de baixa. La telegrafia sense fils li donà el cop mortal.
Josep Pla, «Reflexions sobre l’Empordà», dins El meu país (Barcelona: Destino, 1968), pàg. 190
Tema de la setmana
El mot de divendres passat era ‘pallissa‘, però no en el sentit d’allisada o sèrie de cops donats a algú ni per referir-nos a alguna persona que es fa molt pesada, que serien les accepcions més usuals, sinó per designar el lloc on s’hi guarda la palla. Podríem dir, per exemple, «Vam donar una pallissa al pallissa a la pallissa» (una cosa que no recomanem de fer, però). Aquesta setmana veurem alguns mots ben corrents (quina pallissa, pensarà més d’un), però emprats en un sentit diferent de l’habitual.