Definició
1 Acció de manllevar; l’efecte.
2 Element lingüístic que passa d’una llengua a una altra, o bé que, procedent d’un llenguatge especialitzat, passa al llenguatge comú.
El mot ‘esnob’ és un manlleu de l’anglès.
Etimologia
De manllevar, del llatí manu levare ‘treure de la mà o del poder’.
Usos
Amb tot, cal tenir ben present que les llengües són artilugis molt flexibles i que, donat el cas, contenen els mecanismes necessaris per a la creació lèxica, si així ho demana una nova situació, un repte que mai no s’havia presentat, i apareixen en l’horitzó tot de realitats, objectes i costums que convé assumir i, doncs, anomenar. Mecanismes com, per exemple, l’adopció pura i dura d’una paraula estrangera, adaptada a la llengua receptora del manlleu (futbol, de football), o la traducció calcada (gratacel, de skyscraper).
Jesús Tuson, Una imatge no val més que mil paraules (Contra els tòpics) (Barcelona: Empúries, 2001), pàg. 87
Tema de la setmana
Joan Fuster, a «Duanes per a l’idioma» (1964), va escriure: «Certament, les llengües mai no han estat ‘impermeables’. Cada idioma, fins i tot el més sòlid i potent, compta en el seu haver —o en el seu deure— amb una zona de vocabulari que va prendre d’uns altres idiomes, forçat per la necessitat, per les circumstàncies, potser per un atzar polític». Aquesta quinzena explorarem una mica aquesta ‘zona de vocabulari’ en què la nostra llengua ha manllevat mots d’altres idiomes. Si us hi fixeu, ja vam començar divendres amb el mot divan…