Definició
Persona que té per ofici transportar coses de pes a coll, generalment amb l’ajut d’una capçana (bastaix de capçana), d’una corda (bastaix de corda), d’una barra (bastaix de barra), etc.
Etimologia
Probablement d’un llatí vulgar bastaxus, format en la llengua franca dels ports mediterranis del baix Imperi a partir de certes formes del verb grec bastázo, ‘portar pesos’, com ebástaxa o bastáxo.
Usos
Galy Gay, el brechtià bastaix irlandès que passa de miserable descarregador de moll a suplantar la personalitat d’un soldat britànic a l’Índia colonial, va ser el darrer paper de l’Ovidi [Montllor] aquell any [1970]. «Un home és un home», gairebé com la constatació d’una reivindicació evident però necessària, començava a tancar, al Romea i també amb la companyia Adrià Gual, un cicle de la seva dedicació al teatre. Sense apartar definitivament una estima, necessitava tot el camp lliure per a un altre amor que l’absorbia: la cançó.
Núria Cadenes, L’Ovidi (València: Tres i Quatre, 2002), pàg. 69-70
Tema de la setmana
Oficis