Definició
Etimologia
Del llatà vulgar battuaculum, mateix significat, de la famÃlia del llatà battuÄ•re (vulgar battÄ•re), ‘batre’, provinent probablement d’una altra llengua indoeuropea, segurament el cèltic.
Usos
El campanar ressonà amb nou tocs de batall que BorÃs comprovà en el seu rellotge de butxaca, d’or massÃs, amb les seves inicials gravades.
Antoni Morell, BorÃs I, rei d’Andorra (Barcelona: La Magrana, 1984), pà g. 14No cal dir que el que més ens fascinava era, si ens ho deixaven fer, moure el batall de la campana fins que aconseguÃem fer-la sonar i comprovar el to greu de la campana grossa, en comparació amb el més agut i penetrant de la petita.
Candi Espona i Bayés, Entre el roig i el blau. Memòria de la guerra i altres coses (1934-1942) (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2002), pà g. 277