Definició
1 Que ha aconseguit escapar-se.
Els lladres s’han fet escàpols i encara no han pogut ser detinguts.
2 Alliberat d’un perill, salvat, indemne.
Sortir escàpol d’un perill.
Etimologia
Probablement de l’italià scapolo, ‘lliure’, derivat de scapolarsi, ‘escapolir-se’, del llatí vulgar excapulare, derivat de capulare, ‘caçar amb llaç’.
Usos
Però hi ha, sens dubte, a més de la cabellera, l’element fàcilment caricaturitzable de la seva persona, un altre aspecte magnètic molt més difícil de descriure, que es fa escàpol a les paraules mitjançant les quals intentam copsar la realitat i catalogar-la…
Joc de miralls (Barcelona: Planeta, 1989), pàg. 16