viàtic m

Definició

Sagrament de l’eucaristia administrat als cristians que es troben en perill de mort, com a aliment per al darrer viatge.

Etimologia

Del llatí viaticum, ‘allò que serveix per a un viatge’, d’on prové també el mot viatge i els seus derivats. En sentit més general, viàtic vol dir «provisió, en espècie o en diners, que porta amb ella la persona que fa un viatge».

Usos

  • Però ¿no era la desaparició del meu oncle la que t’interessava? El meu oncle! Jo li havia dit i repetit que estossinarien els capellans i amb més motiu els jesuïtes; no em volia creure. «¿Qui vols que ens vulgui tant de mal?», em replicava. Jo l’hauria pogut embarcar cap a Itàlia amb un passaport republicà gràcies a les meves relacions amb el gran Llibert; tot inútil. Deia missa secretament, confessava i tot. Fins duia el viàtic als agonitzants, ¿ho voldràs creure?, encara que fossin rojos.

    Joan Sales, El vent de la nit (1981)
  • Arriba el raïm tendre
    portat per dits benèvols
    del sant màrtir de plata.
    En processó tremolen
    llumenetes de ciris
    i acompanyen la tarda
    a ben morir: viàtic
    dels records de Sinera.
    Per contemplar-los pujo
    on el xiprer vigila.

    Salvador Espriu, Cementiri de Sinera (1946), VII

Tema de la setmana

Entorn de la mort

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

condolpanteó