vaiverejar v

Definició

Anar d’un costat a l’altre sense cap objecte determinat.

Etimologia

De vaiver (que va sempre d’un costat a l’altre sense cap objecte determinat), de vaivé, contracció de va i ve.

Usos

  • Xebo, empleat de planta dels Ferrocarrils Nacionals, s’avorria. Al principi, el fet d’haver estat destinat a vigilar una cruïlla poc important li havia semblat una sort. S’asseia al costat de la caseta de fusta que l’aixoplugava quan feia mal temps, i contemplava el vaiverejar de la gent tot filant els rudiments d’una filosofia. En aquells primers temps, l’home creia haver realitzat un ideal llargament acaronat per ell i els seus ancestres: viure amb una gran economia de moviments, tenir hores senceres per a deixar vagar les idees, sense els sobresalts que proporcionen les responsabilitats.

    Pere Calders, «La verge de les vies», dins Aquí descansa Nevares i altres narracions mexicanes
  • Don Monxo, un dels homes més vells del barri, contemplava embadocat el vaiverejar de Lalo, l’arquitectura infantil que s’alçava ràpidament amb fragments brillants que reflectien el sol i ferien els ulls, enlluernant la gent.

    Pere Calders, Aquí descansa Nevares, I

Tema de la setmana

El món continua giravoltant, impertorbable. A ‘Cada dia un mot’ vam estrenar el 2008 passant de les 500.000 visites a la nostra web. Tot es mou, no entrem mai dues vegades en una mateixa web. Aquesta setmana veurem mots que vaiveregen, relacionats amb el moviment.

Enllaços

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

sibil·latomb