Una utopia, justament, és allò que no es fa realitat enlloc. I per tant cal resignar-se a la seua irrealitat. O més ben dit, cal constatar-la i a partir d’ací actuar en conseqüència, és a dir, viure… i mirar de fer, o ajudar a fer, allò que sí que es pot fer.

Joan F. Mira, «Sobre Joan Fuster, el país i la política», introducció a Joan Fuster, Un país sense política (Alzira: Bromera, 1995), pàg. 12

Per a mi, el concepte d’utopia només té sentit si s’aplica a ideologies amb un contingut politicosocial. Si no, ho estendríem massa i no serviria de res el concepte. Una utopia és una ideologia que pensa que es pot arribar a aconseguir un estat o una situació ideal, o una societat perfecta. Com que, de fet, en cap lloc no es realitza, se li diu «utopia», que en grec vol dir «no lloc».

Joan F. Mira en conversa amb Pere Antoni Pons a La vida, el temps, el món (Publicacions de la Universitat de València, 2009), pàg. 139