trinxet m

Definició

Ferida feta al cap, especialment la produïda per un objecte contundent.

S’ha pegat una cabotada contra la porta del jardí i s’ha fet un bon trinxet.

Aquest mot és valencià; com a sinònims tenim trinxo, xirivasco, xirnac, xirnàs

Etimologia

«El mot trinxet (igual que trinxar, trinxera i tots el seus derivats) es considera manllevat del francés, i sens dubte sí que ho és en la seua accepció de ‘falcilla’ (ganiveta de sabater), però en l’accepció ací estudiada de ‘ferida feta al cap’ podria molt bé ser el diminutiu de trinxo, paraula que té probablement origen mossàrab i és usada també pels valencians amb el mateix sentit.» —Eugeni S. Reig, El valencià de sempre (Alzira: Bromera, 2015)

Usos

  • —No sigueu borinots! El martell està beneït; no me’l podreu llevar.
       I continuava: bem, bem! Martellades al Dimoni Major!
       —Tireu-lo, tireu-lo d’ací; tireu-lo de l’infern i que se’n vaja on vulga! —mana aquest.
       En vista d’açò, Pauet consent. Destapa el sac, ix el Dimoni Major coixejant i amb el cap fet un sant Llàtzer de bonys i trinxets, i me’l deixa anar tot victoriós.

    Enric Valor, «El llenyater de Fortaleny», dins Rondalles valencianes 1 (Picanya: Edicions del Bullent, 1999)
  • —Calleu, calleu, mals fills! —arremeté Rosa abans d’alçar-la—. Calleu, que m’heu fet passar un dia de festes molt amarg escatimant-me el dolç, que bé sabeu que és la darrera il·lusió que em queda! Vosaltres teniu la culpa de tot.
       La van alçar i veren que no tenia cap os trencat ni res greu. És clar: una dona tan esperitada no pesava una voliana, i no s’havia fet més que alguna blaüra i un trinxet al front.

    Enric Valor, «El pollastre de festes», dins Rondalles valencianes 7 (Picanya: Edicions del Bullent, 1999)

Tema de la setmana

Blaus, blaüres, trencs i trinxets

Enllaços

Temes i etiquetes

5 comentaris a “trinxet”

  1. Víctor Iñúrria — L'Eliana/València

    Quan era menut, els xiquets de l’Horta de Russafa que, jugant per sendes i sequiols, ens feien moltes blaüres, ferides i molt concretament les del cap que, amb forat o sense, sempre dèiem, “M’he fet un trinxo”.

    Respon
    • Simó Segura — Vila-real

      Després de molts intents de trobar-li l’origen, crec que la seua accepció de “trinxo” ve a coincidir amb el “clinxo” que usem a Vila-real, encara que no cal que siga només una ferida al cap, també pot ser a qualsevol objecte dur, per exemple un metall, que s'”unfla” com a resultat d’algun colp.

      Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

nafratrau