traveta f

Definició

1  Acció de posar el peu o la cama entre les cames d’algú altre amb la intenció de fer-lo caure.
2  (fig.)  Acció de posar entrebancs a algú per fer-lo fracassar.

Estava a punt de reeixir, però els seus companys mateixos li van fer la traveta.

Etimologia

De trava, del llatí trabs, -bis, ‘biga; pal, post’, on solien travar-se els animals i els carruatges, que donà el català antic i occità trau amb possible variant trave, com en aragonès i portuguès, modificat en trava.

Usos

  • UN EUNUC: Senyor, la reina diu que no vol venir.
    REI: Com, com, com? A vegades sordejo.
    VASTHI: Car Assuerus, brau marit,
       assabenta’t pel meu crit
       que refuso d’assistir
       al banquet magne del vi.
    REI: Ho motiva la salut
       o ja em tractes de llanut?
       Se’t sorolla una denteta,
       em prepares la traveta
       o sospites que les noies
       del servei t’afanen joies?

    Salvador Espriu, Primera història d’Esther (1948)

Tema de la setmana

Ahir va ser el Dia Mundial de la Poesia i dissabte és el Dia Mundial del Teatre. Amb tants dies mundials sempre hi ha una cosa o altra a celebrar. Dubtant si dedicar una setmana a la poesia o al teatre, farem totes dues coses: veurem mots extrets de la Primera història d’Esther, de Salvador Espriu, que és teatre, poesia, titelles i moltes altres coses. A més a més, al febrer va fer 25 anys de la mort d’Espriu. 

Enllaços

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

guillotinaforagitar