tova f

Definició

Peça de construcció, de forma semblant a un maó, feta amb argila o amb fang, sovint pastat amb palla, que és assecada al sol. Hom l’anomena també atova o atovó. Serveix principalment per a fer parets, sòls i voltes de forns, fogons i xemeneies.

Etimologia

De l’àrab tûba, mateix significat. De tova es deriven altres mots com ara entovar (revestir amb toves) o tovot (rajola més gruixuda però més estreta que la tova).

Usos

  • Assistim al prodigi d’una obra semblant a les realitzades a l’antic Egipte o a Babilònia o a Palenque, velles civilitzacions que posaven dificultosament pedra sobre pedra, i així un dia i un altre, fins a acabar l’obra que amb els segles sortiria en més d’un National Geographic i sempre associada a l’emperador que la va fer possible. Ja Brecht es queixava amargament perquè s’han conservat les piràmides, però no les cases de tova dels treballadors esclaus que les van fer possibles. Sabem el nom del jerarca que la va encarregar, fins i tot el de l’arquitecte, però no el dels milers de treballadors que van morir en l’esforç.

    Manuel Vázquez Montalbán, «El TGV» (Avui, 9 d’agost del 2003)

Tema de la setmana

En record de Manuel Vázquez Montalbán

Enllaços

L'escreix

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

envitricollat -adafer mutis