Definició
Clamor d’indignació contra algú o alguna cosa; avalot; cridòria o xerradissa sorollosa i confusa.
Van armar un tol·le-tol·le contra l’orador.
Etimologia
Del llatí tolle, tolle, imperatiu repetit de tollere, ‘treure, llevar’, extret de la versió llatina de l’Evangeli de sant Joan (19,15), de l’escena en què els jueus protesten cridant contra l’intent de Pilat d’alliberar Jesús: Tolle, tolle! Crucifige eum!, ‘Fora, fora! Crucifica’l!’
Usos
Els delictes que no se sentenciaven amb pena de mort, tenien com a càstig accessori al de presó, el de cert nombre d’assots, que oscil·lava de cent a quatre-cents, i la marca amb ferro roent a l’espatlla, segons la importància del delicte. A aquests suplicis s’afegien l’escarni i la vergonya pública, perquè s’aplicaven a presència de la gent, i per donar-hi més publicitat s’organitzava una estranya comitiva que seguia un llarg trajecte, acompanyada del tol·le-tol·le de la xusma que es congregava en la carrera, àvida de gaudir del plaer morbós d’ultratjar, sense risc, el condemnat.
Francesc Curet, Visions barcelonines: 1760-1860 (Barcelona: Dalmau i Jover, 1957)Però de seguida van pujar al Nyassa uns delegats de la JARE [Junta d’Auxili als Republicans Espanyols] que ens van donar la benvinguda i cent pesos a cada passatger. Amb els delegats van pujar també Rouret, Poblet i altres delegats de partits polítics. Tenien curiositat per saber com havia anat el nostre viatge, com nosaltres en teníem per saber coses de Mèxic. Així que fou un tol·le-tol·le de preguntes i respostes. Entre això, el transport de maletes a la duana i els tràmits pertinents va passar el matí.
Artur Bladé i Desumvila, La vida d’un català excepcional. Antoni Terré, de Móra d’Ebre (Barcelona: Pòrtic, 1978)
Tema de la setmana
Mots formats a partir d’expressions llatines