sonso -a adj i m i f

Definició

Mancat de vivor, de gràcia.

Era una comèdia tan sonsa que vam marxar a la mitja part.

«Si lo sonso anau fent com qui no hi veu, | tindreu tot quant podreu imaginar» (Rector de Vallfogona).
El sonso també és un peix.

Etimologia

D’origen expressiu.

Usos

  • —No fotem, eh?…
       Aquesta vegada l’afegitó d’aquella vocal havia mogut més la indignació d’en Picàbia, que, en un cop d’home, prengué per les solapes el nouvingut i, sacsejant-lo impetuosament, li cridà:
       —Què voleu?
       Evidentment, quan a hom l’agafen per les solapes és de bon seny no fer el sonso, sobretot si hi ha vagues raons per creure que es pot rebre.

    Francesc Trabal, L’home que es va perdre (1929)
  • —No em vinguis amb romanços. El que passa és que ja no sou el que éreu, els homes —va dir la Núria amb to fingidament nostàlgic—. Us heu tornat més sonsos i avorrits que un padró municipal. Ja no feu la cort, no teniu detalls: uns bombonets, una orquídia…
       —D’això en té la culpa el feminisme —la va tallar en Ricard Muns—. No voleu igualtat? Doncs, s’ha acabat de fer el préssec, els homes.
       —No diguis rucades, que una cosa no té res a veure amb l’altra —va saltar la Núria.

    Josep Lorman, Delicte ecològic (Barcelona: Estrella Polar, 2009)

Tema de la setmana

Insults d’origen expressiu

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

talòs -ossabetzol -a