sollar v

Definició

Embrutar; embrutar-se.
   T’has sollat la camisa; hauries d’haver-te posat el tovalló.
També: sullar

Etimologia

Mot comú amb l’occità solhar i el francès souiller, d’origen incert, probablement del germànic süljan, mateix significat (alemany modern suhlen, ‘rebolcar-se pel llot’). Del francès passà a l’anglès soil, ‘embrutar’, i sully, ‘enfosquir, entelar’. Una soll pot ser una cort de porcs, però en masculí també vol dir ‘brutícia humida; matèria líquida o fangosa clara que embruta’.

Usos

  • El viatge fou de por i solitud, podien ser detinguts en qualsevol moment, mentre les muntanyes blavoses, els camps assolellats i la mar pacífica i perduda mantenien el seu ritme estàtic, semblaven cridar a una existència pastorívola. Com més augmentava l’angoixa dels passatgers del cotxe verd, més gràvids presentien els efluvis magnes d’una pau excelsa emanada del paisatge abstret. Corrien desesperats i la natura romania sense res que la sollés.

    Baltasar Porcel, El cor del senglar (Barcelona: Edicions 62, 2000), pàg. 122
  • Mà de paper,
    ploma i tinter
    ella tenia;
    què n’escrivia
    mai ho sabí.
    Per cas trobí
    tot en la plega:
    que fos seu nega
    porfidieja
    cridant braveja,
    puja la quinta;
    mas jo de tinta
    ses mans sollades
    viu prou vegades.

    Jaume Roig, Espill, a cura d’Antònia Carré (Barcelona: Quaderns Crema, 2006), pàg. 156.

Tema de la setmana

mots proposats pels subscriptors de ‘Cada dia un mot’. El d’avui és un suggeriment de Xavier Guitart, d’Algemesí (Ribera Alta). 

Enllaços

L'escreix

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

esquellotadahieràtic -a