solaçar v

Definició

Donar solaç (esbargiment, entreteniment plaent); esbargir-se, prendre solaç.

No pensen sinó a solaçar-se.

La lectura li serveix per solaçar-se.

Etimologia

De solaç, del llatí solacium, ‘consol’, derivat de solari, ‘consolar’.

Usos

  • E totes aquestes e semblants lamentacions feia la Princesa, ab los seus ulls destil·lants vives llàgrimes en gran abundància.
       Com Tirant véu les abundants llàgrimes e les discretes e piadoses paraules de sa senyora, acompanyades de tanta amor, deliberà contentar-la aquella nit en seguir sa voluntat, per bé que en tota aquella nit fon poc lo dormir dels dos amants, mas jugant e solaçant, adés al cap de llit, adés als peus, fent-se moltes carícies, mostrant cascú en aquell cas molt gran contentació. E com fon quasi prop del dia, que ja la gent del palau se llevaven, dix la Princesa:
       —Per contentació mia no volguera que lo jorn fos vengut tan prest, e al plaer meu fóra que aquest delit un any duràs o jamés s’acabàs.

    Joanot Martorell, Tirant lo Blanc (Barcelona: Edicions 62, 1983), vol. II, pàg. 119

Tema de la setmana

Tirant lo Blanc

Enllaços

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

estadaljunta