sebollir v

Definició

Posar a la tomba un mort, enterrar-lo.

Etimologia

Del llatí sepullire, alteració del llatí clàssic sepelire, mateix significat, per influx del seu participi sepultus i els substantius sepultura, sepulcrum.

Usos

  • Analitzà la llegenda balcànica segons la qual així com l’aigua oculta influeix en els vivents, de la mateixa manera un cadàver sebollit actua en el món exterior. La vida vegetal impedeix que la sang del difunt es coaguli. El rosat de les galtes és com una flor de la mort que brolla per una romanalla de vida.

    Joan Perucho, Les històries naturals (Barcelona: Edicions 62, 1983 [1960]), pàg. 60
  • Recordo que, a Nàpols, [el 1936] vaig coincidir amb un gran hispanista, el professor de literatura espanyola en aquella universitat, Ezio Levi, que em va acompanyar per tota aquella ciutat tan suggerent i bella. Vam visitar el sepulcre de «la trista reina», la que, emprant un castellanisme, ara en diríem «la reina mare» —en català antic, volia dir la reina vídua—, Joana d’Aragó, germana del Rei Catòlic i segona muller del rei Ferran I de Nàpols. Em va mostrar també el monestir de les clarisses, on és sebollida una filla natural de Lope de Vega, monja franciscana.

    Miquel Batllori, Records de quasi un segle (Barcelona: Quaderns Crema, 2000), pág. 127

Tema de la setmana

Divendres passat acabàvem l’homenatge a Perucho amb una citació vampírica de la seva novel·la Les històries naturals, que ens va de primera per enllaçar amb el tema d’aquesta setmana. Aprofitant que demà és el dia dels difunts, aquests dies veurem alguns mots relacionats amb la mort.

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

fresseignecrològica