sàtrapa

Definició

1  (m)  Governador d’una província de l’imperi persa antic, dotat d’amplis poders polítics, administratius i militars.
2  (m i f)  (fig.)  Persona que porta una vida fastuosa o que exerceix una autoritat despòtica.

Abans que el detinguessin per l’escàndol de corrupció, vivia com un sàtrapa.

Etimologia

Del llatí satrapa, i aquest, del grec satrápes, ‘governador de província de Pèrsia’.

Usos

  • No em puc estar d’expressar el dolor que sento quan veig fer servir el nom de Bolívar en boca tan inapropiada, bo i malbaratant la noble herència del pare de la independència sud-americana. Què té a veure aquell alliberador culte, il·lustre maçó, amic personal de Humboldt i un dels homes més importants del segle XIX, amb el personatge fatxenda, colpista, inculte i aprenent de sàtrapa que ara governa Veneçuela? La revolució bolivariana chavista és, sens dubte, un repte a la democràcia i als principis de la llibertat, però en el terreny simbòlic és, a més, un insult a Simón Bolívar.

    Pilar Rahola, «Alò Sàtrapa!» (Avui, 8 de desembre del 2005)
  • Tan sols traspassar la frontera italiana, vaig sentir-me en el paradís somniat; cada racó del país tenia la perfecció de la mesura, la gent semblava de la família, tothom era una mica artista i alhora una mica sàtrapa.

    Albert Boadella, Memòries d’un bufó (Madrid: Espasa-Calpe, 2001), pàg. 169

Tema de la setmana

Mots en sentit figurat

Enllaços

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

deliqüescentescorrialles