Definició
1 Ballar sardanes.
Era la festa petita de la vila, i a la tarda es sardanejava de valent.
2 (fig.) Esforçar-se molt, haver de treballar o actuar intensament; passar tribulacions, dificultats (Empordà).
M’han fet sardanejar molt, però he arribat a guanyar.
Etimologia
De sardana, d’origen incert, probablement prové de cerdana, ‘originària de la Cerdanya o ballada al seu estil’.
Usos
Passen els segles i el Nadal cristià perdura fresc i fragant, com una flor dins sa pròpia rosada. Persevera eternament el misteri fràgil d’una Mare Verge i d’un Déu Infant, el plor del qual anuncia al món un goig molt gran i evangelitza la pau als homes de bona voluntat, dins les ombres sagrades d’una nit en què els Àngels sardanegen amb els pastors, i la Justícia dóna una besada a la Pau, i el cel es confon amb la terra.
Llorenç Riber, La minyonia d’un infant orat (Palma: Moll, 1988 [1935])Però, sopat, me’n torno pel carrer del Mar, cap allà on la gent belluga, remuga, parla, braceja, sardaneja i canta: el Cafè de la Marina. Un darrere l’altre, tots els qui tot just fa una hora hi eren, hi tornen.
J.V. Foix, «Còpia d’una lletra a Na Madrona Puignau, de Palau-saverdera», dins Obres poètiques (1965)
Tema de la setmana
El sufix -ejar, que ve del llartí -idiare, és ben útil per formar verbs, en dos sentits principals: ‘fer una acció relacionada amb’ (ex. festejar, feinejar) i ‘ser tirant a’ (ex. verdejar, quarantejar). Aquesta setmana en veurem uns quants.