La processó del Silenci del Divendres Sant passava pel barri xino. Molts, que mai haurien anat a cara descoberta a aquest barri maleït, aprofitaven la processó per veure les prostitutes plorant al pas de la Mare de Déu. A nosaltres de petits també ens hi duien i ens deien: «Mirau les dones de la vida com ploren, avui se’n penedeixen dels seus pecats». A jo m’ha quedat gravada la imatge de dones que, amb mirada esperançada i amb el rímel fent rierols dins els solcs marcats pel temps, demanaven a la Mare de Déu que fes un miracle, sense estridències, només amb un silenci resignat.

, «Confits i caperutxes» (Diari de Balears, 2 d’abril del 2007)

La meva amiga està ajaguda amb les extremitats tendrament seccionades, plena de mosques i de petites hèlixs d’alumini que acuden al seu nu semivegetal untat amb tot el rímmel que vaig regalar-li el dia que feia els anys. La meva amiga té unes precioses orelles. La meva amiga té tot el cos foradat, transparent com les fulles seques perforades amb un raspall i vistes al contrallum.

«La meva amiga i la platja» (L’Amic de les Arts, núm. 20, 30 de novembre del 1927)