qui mal no fa, mal no pensa

Definició

Vol dir que el qui obra innocentment sol creure que els altres també hi obren o no sol sospitar que altri li pugui fer mal.
   També tenim el refrany paral·lel «Qui mal fa, mal pensa» (els qui obren malament solen ser malpensats i creure que els altres també fan mal), amb diverses variants: «Amb el seu mal vol conèixer el dels altres»; «Ningú pensa mal sinó el qui en fa»; «Ningú coneix el mal sinó qui és per a fer-lo».

Usos

  • Podia estar serè, i n’estava, perquè hi havia motius d’estar-ne. Podia dormir tranquil, i hi dormia, perquè no sabia dormir d’altre modo. Podia tenir fe en el pervindre, i n’hi tenia, perquè el pervindre en tenia en ell. Tot estava previst, meditat, amidat, apamat, mesurat; podia anar-se’n a casar sense tremolar-li el pols, i amb un somrís en els llavis, i podia mirar la gent amb tota la tranquil·litat del qui mal no fa mal no pensa… i aixís hi aniria en sent l’hora.

    Santiago Rusiñol, L’auca del senyor Esteve, primera part, XII (1907)

Tema de la setmana

Cent anys de L’auca del senyor Esteve

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

farcellcorprès -esa