Definició
Nom genèric de les sis partÃcules fonamentals que, juntament amb els leptons, són els constituents fonamentals de la matèria. Són designats per la inicial del seu nom anglès: quark u (up: dalt), quark d (down: baix), quark c (charmed: encantat), quark s (strange: estrany), quark b (bottom: fons, o beauty: bellesa) i quark t (top: cim, o truth: veritat).
Etimologia
Mot triat per Murray Gell-Mann, fÃsic nord-americà nascut el 1929, que va concebre i desenvolupar la teoria dels quarks, tret d’un vers de James Joyce a la seva obra Finnegans Wake en què s’inventa aquesta paraula o hi dóna un significat que no està clar: «Three quarks for Muster Mark! | Sure he hasn’t got much of a bark | And sure any he has it’s all beside the mark» («Tres hurres pel Senyor Marc! | De ben segur que no borda gaire | i de ben segur que pixa fora de test», traducció de D. Sam Abrams).
Usos
Només l’invisible
explica el visible.
Quan ja tot s’anava posant a l’abast dels sentits,
és a dir,
a l’abast dels milers d’aparells que els prolonguen
—antenes, sensors, detectors de mil menes—
els quarks, confinats
enllà , molt enllà , de la nostra energia.Ja no sabem ni què és el real
David Jou, «Quarks», dins El color de la ciència (L’èxtasi i el cà lcul) (1990), pà g. 200
—és l’observador, o és la claror
de paraules i nombres que en ella conté l’observat
i li dóna sentit i ens el fa comprensible?
Tema de la setmana
Mots amb certificat de naixement.Â
