—Si m’amenaces amb el teu Pep, et recorde Maria que tinc el trabuc carregat… i m’agradaria saldar comptes amb ell.
   —Molt bé, Xato. Això em faltava esperar de tu. També per a les feres hi ha en ma casa escopeta i faques; i si tu fas el llop… jo manca no ho estic, gràcies a Déu —i reculava decidida cap a la porta del mas.
   —Prou, Maria, prou —s’apressà el bandoler—. Veig que estàs prenys i no vull fer-te mal. Me’n vaig. Res no li digues d’açò al teu Pep, que jo us vull com a ningú en el món.

Jordi Valor i Serra, «La masera del Romà», dins Històries casolanes. Narracions alcoianes (Ajuntament d’Alcoi, 2008)

Tinc la dona embarassada i ve el tòpic els fills són la cosa més gran de tot pels fills ha de morir un pare i la mare també tots morts per un microbi que t’anirà devorant per sempre més. I amb molt de compte i altra vegada prenys i potser ara serà un noi perquè ja tenim una nena i tothom mira que bé ja tenen la parelleta i surt una altra nena.

Mercè Rodoreda, «Paràlisi», dins Semblava de seda i altres contes (1978)