ponent m

Definició

Vent que bufa de l’oest.

Etimologia

Del punt cardinal del mateix nom, del llatí ponens, -ntis, participi present de ponere, ‘posar’.

Usos

  • El ponent és un vent rar al nord de Catalunya i quan s’entaula no sol ésser de llarga duració, tot i que pot ésser molt fort. És més corrent a les terres orientals de Catalunya i en general a tot el país no té pas una consideració visible. «De ponent —diu el refrany—, ni gent ni vent». Se sent dir sovint a Barcelona que fa ponent, però en realitat és vent de garbí. En la nostra costa nord, les seves aparicions són curioses: entra com una escopetada, generalment a la tarda, cap al tard, dura una estona més o menys llarga, generalment poc llarga, i de sobte para en sec. I de vegades passen mesos sense que torni a aparèixer. De tota manera, s’hauria de tornar la fama al ponent, perquè hi ha un refrany que diu: «El ponent la mou i el llevant la plou». En aquest sentit és un factor important de la pluja i, com a tal, digne d’ésser tingut en el més gran respecte.

    Josep Pla, «El vent de garbí i la tramuntana (Assaig sobre la meteorologia del país)», dins El meu país (Barcelona: Destino, 1967)

Tema de la setmana

Noms de vents

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

garbíno hi ha mel sense fel