ploramiques m i f

Definició

Que plora per no res.

No siguis ploramiques i aixeca’t, que aquesta caiguda no ha estat res.

Etimologia

De plorar, del llatí plorare, i mica, d’un llatí vulgar micca, variant expressiva del clàssic mica, ‘partícula, engruna’.

Usos

  • —Escolteu —començà la Maria Solei, amb una veu ben ferma—. El vostre pare s’ha estimbat amb el cotxe i ja no el veurem mai més. No plorarem ni una llàgrima perquè la gent del poble es pensaria que som uns ploramiques i el pare no estaria gens content si ens veia somicar. El pare era un home molt valent i jo, que me l’estimava com us l’estimàveu vosaltres, us diré què hem de fer ara mateix, tots junts per treure’ns del damunt aquesta tristor que ens rosega. Si féssim cas d’aquesta pena, la tristesa no ens deixaria viure.

    Emili Teixidor, «Un camí estret sense fi ni tornada», dins Sic transit Glòria Swanson (Barcelona: Edicions 62, 1988), pàg. 118
  • «Els problemes de [Jaume] Brossa són els de la llibertat política. És tan radical com vulgueu, però és un home aturat a la Revolució Francesa. Per ell, només hi pot haver llibertat si hi ha democràcia, que és la igualtat humana davant de la llei. Pels socialistes, en canvi, només hi pot haver llibertat si hi ha igualtat davant de l’armari del pa, que és l’armari que fa la llei. Brossa, doncs, és un anacronisme. A Rússia seria considerat un cursi ploramiques, un segregador de llagrimetes.»

    Josep Pla, 30 de desembre de 1918, El quadern gris (Barcelona: Destino, 1966)

Tema de la setmana

Aquesta setmana, ploramots

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

plorar com una magdalenaesparverar