plàstic m

Definició

Nom genèric dels composts orgànics polimèrics obtinguts per síntesi o procedents de substàncies naturals que han sofert una profunda transformació per l’acció conjunta de la pressió i de la calor.

Etimologia

Del llatí plasticus, i aquest, del grec plastikós, ‘modelable, plàstic’, derivat de plásso, ‘modelar’.

Usos

  • Un jove anomenat John Hyatt, que treballava en una impremta, va afrontar el repte i per bé que no hi ha dades fidedignes sobre si va cobrar els deu mil dòlars, va fer un descobriment que li va permetre fundar la seva pròpia empresa i guanyar-se molt bé la vida, a més de passar a la història. […] Hyatt havia inventat el primer plàstic comercial, tot i que aquests compostos no s’anomenaren així fins uns anys després. Plàstic prové del grec plastikos, que significa capaç de ser modelat i que ve de plassein, modelar. Potser per aquest origen etimològic, a mitjan segle XIX va néixer la denominació de cirurgia plàstica.

    Xavier Duran, Les històries que les paraules amaguen (Barcelona: Mina, 2007), pàg. 141

Tema de la setmana

Les històries que les paraules amaguen, de Xavier Duran. Vegeu-ne l’entrada completa al primer enllaç.

Enllaços

L'escreix

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

mòmiadisc de vinil