Dolors incontaminats
són els que ara assaboreixo.
Abans no podia ser.
Dóna gust tenir pixera,
si hom pot miccir a voler,
sense taxes ni molèsties.
Si no és així, més val
no tenir-ne mai ni mica.

Miquel Bauçà, El canvi: des de l’Eixample (Barcelona: Empúries, 1998)

Una altra vegada es va salvar perquè es pixava. Estaven tots dormint en una tenda de campanya i feia tant de fred que havien encès a dins una estufa de carbur o alguna cosa així per escalfar-se. La qüestió és que mentre dormien el gas els havia deixat mig estabornits i sort que a ell li va agafar la pixera i va poder sortir i despertar-los a cops de peu, perquè si no s’hi haurien quedat tots.

Màrius Serra, Mon oncle (Barcelona: Proa, 1996)