parrupar v

Definició

Fer, el colom o la tórtora, el seu cant (el parrup); fer un soroll semblant al parrup.

En l’època reproductiva escoltem com els coloms parrupen.

També: parrupejar, marrucar, marruquejar, corruquejar

Etimologia

D’origen onomatopeic, de la veu dels ocells columbins, com corruquejar.

Usos

  • La plaça del Rei, buida, sempre l’havia fascinat. Se sentia còmode en la fredor geomètrica que acostuma a agradar als homes endreçats. I allà la tenia, per a ell sol, amb permís de tres coloms bruts, que parrupaven compassadament.
       Es va asseure a la pedra que li va semblar més neta, cap a la meitat dels catorze graons que pujaven fins al Saló del Tinell.

    Xavier Bosch, Homes d’honor (Barcelona: Proa, 2012), pàg. 20
  • Li pintava el colomar: Felipet aguantava el pot de la pintura. El pintaven de blau fosc mentre els coloms parrupejaven sobre la barana i les orenetes que havien fet niu a la galeria anaven i venien desficioses xisclant. Un dia robà un crisantem del jardí de la senyora Borràs: era d’un groc de rovell d’ou, gros i escabellat com una peça complicada d’orfebreria.

    Mercè Rodoreda, «El bany», dins Vint-i-dos contes (1958)

Tema de la setmana

Verbs amb què els ocells canten o criden

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

xericaresbatec