papallonejar v

Definició

Anar d’un lloc a un altre, movent-se constantment com una papallona; en sentit figurat, interessar-se de manera superficial i inconstant per diverses coses.

Papallonejava al ritme de la moda i no tenia criteri propi.

Etimologia

De papallona, variant femenina ja antiga de papalló, del llatí papilo, -onis, ‘papallona’.

Usos

  • Que les coses van mal dades, no cal dir-ho: si hi ha un país poc afortunat en els avatars de la història és Catalunya, però no pas per atzar, sinó per manca de força i d’instint històric. Catalunya sempre tria el bàndol que perd: no sap detectar el poder ni intuir-lo, i això continua sent així avui mateix. A la història, si no tens poder, ets com l’insecte papallonejant a l’entorn d’un llum aliè, que t’acaben aixafant perquè deixis de molestar amb el zum-zum.

    Patrícia Gabancho, El preu de ser catalans (Barcelona: Meteora, 2007), pàg. 129
  • Era un jardin d’enfants, o sigui, una escola bressol, regentada per dues senyoretes, amb un pati ombrejat per un gran arbre sempre verd, que donava al carrer i on s’entrava per un gran portal de ferro. Tret de fer-me cantar «Maréchal, Maréchal, nous voilà!», no sé què m’hi van ensenyar, però va ser formant part de l’eixam de nens que papallonejaven en aquell pati que, de ben segur, va començar la meva metamorfosi lingüística.

    Amadeu Cuito, Memòries d’un somni (Barcelona: Quaderns Crema, 2011), pàg. 19

Tema de la setmana

Animalons que han esdevingut verbs

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

cargolaresquirolejar