Definició
Atuell de formes i materials diversos per a contenir líquids, com ara vi, aigua o oli.
El Vocabulari del pagès de Miquel Pont, que recull sobretot els usos de la Segarra, el defineix així: «Recipient en forma de portadora amb una cabuda de 30-35 litres, però tapat, fet de fusta, que s’utilitza per transportar-hi líquids. La tapa porta un forat tapat amb un tap de fusta. Normalment s’hi portaven els excrements de les persones o bèsties, acumulats a les basses o dipòsits situats sota la comuna i que servien per adobar els camps.»
Etimologia
Mot comú amb l’occità, d’origen incert; sembla emparentat, pel seu origen, amb barril, d’una arrel barr-, d’origen desconegut, potser gàl·lic.
Usos
I el dissabte de Tots Sants, a mitja tarda, iniciava l’àvia la part més acurada, hàbil, del seu tragí: de caixes de cartó, de fardells de palla, treia els vasets. Posava sobre la taula un barral d’oli. Anava omplint els recipients, i hi ficava després un tros de suro amb un ble. L’animeta, les animetes, quedaven llestes. L’aroma de l’oli s’espargia, untuós…
Baltasar Porcel, Cavalls cap a la fosca (Barcelona: Edicions 62, 1975)Subjugat per la decisió del meu alumne, vaig fer que sí amb el cap i vaig córrer cap al celler, d’on sortia una corrua de monjos, carregats de sagetes per a les ballestes, de còdols per als foners i barrals d’oli que el monjo cuiner buidava en un perol, al mig del pati, amb foc viu a sota.
Jaume Fuster, El jardí de les palmeres (Barcelona: Planeta, 1993)
Tema de la setmana
Mots relacionats amb el camp i els pagesos suggerits pels subscriptors de RodaMots. El d’avui és una proposta de Joan Moles, de Salt (Gironès), i Mercè Ubach, de Barcelona, que al seu llibre Plou a bots i barrals feia que un dels personatges es demanés: «Sí, perquè un bot d’acord, però un barral, què és exactament?»