Tot plegat oferia una imatge calidoscòpica, que impedia el manteniment de governs estables que realitzessin unes polítiques continuades. Les aliances es pactaven de manera treballosa i es desfeien com un bolado; els governs eren més atents a les intrigues de passadís o de palau que a l’acció política.

Isidre Molas, «Francesc Cambó i els partits polítics», dins El món de Cambó. Permanència i canvi en el seu 125è aniversari (Barcelona: Institut Cambó, 2001), pàg. 306

Malament perquè tu exposaves un cas especial: el d’un noi que havia de prosseguir el batxillerat començat a França. Tu esperaves que el funcionari català es faria càrrec del teu problema, que en explicar-li els primers detalls es fondria com un bolado, disposat a servir-te per solidari catalanisme; que en saber ell que es trobava enfront d’una catalana que ha decidit tornar a la terra enyorada, es desviuria per ajudar-te. Doncs, no. Què et pensaves, ximpleta?

Teresa Pàmies, Va ploure tot el dia (1974)