poca-solta adj i m i f

Definició

1  Dit d’una persona que no té formalitat ni serietat, mancada de seny; de tracte desagradable.

El ministre és ben poca-solta, saps quina una n’acaba de dir?

2  Falta de solta, inconveniència en el capteniment.

La seva poca-solta era proverbial al poble.

Etimologia

De poc i solta, substantivació del femení de solt (en el sentit abstracte de ‘llibertat, desimboltura, gràcia, sentit comú’), participi de l’arcaic soldre, ‘deslligar’, del llatí solvere, mateix significat. Un poca-solta sol fer poca-soltades.

Usos

  • Quan vaig veure el teu cos retallat pel llum del passadís, se’m va fer el buit a l’estómac que diu la Norma que se’t fa quan t’enamores. No, no em vaig enamorar del teu cervell, Jordi. Ni de la teva honestedat reconeguda. Ni de la teva bondat. Em vaig enamorar del teu gest en creuar la llum del passadís. Vols cosa més poca-solta.

    Montserrat Roig, L’hora violeta (Barcelona: Edicions 62, 1980)
  • La meva mare era l’única que de tant en tant s’hi referia: indulgent de mena amb tots els membres de la família, la mare s’hi referia amb indignació, deixant entendre que «aquelles frases inoblidables» només les podia haver dit un poca-solta. Però tampoc no deia mai de quines frases es tractava. Vaig haver de regirar els calaixos de l’àvia (que de tant en tant escrivia en manyocs de fulls coses que ella considerava importants) per assabentar-me que el poca-solta era un individu extraordinàriament agut que s’havia limitat a dir la veritat.

    Imma Monsó, La dona veloç (Barcelona: Planeta, 2012)

Tema de la setmana

Mots compostos amb poca+nom. El d’avui és un suggeriment de Monts Reig i Ricard Llordachs, tots dos de Barcelona.

Enllaços

Temes i etiquetes