Definició
Noi -a, xiquet -a (rossellonès).
La meua filla estudia al liceu de Font-romeu, mes a les classes de català solament hi assisteixen cinc o sis pallagos.
«Era un pallago de deu anys, eixerit i fi com una mostela» (Pere Burlaner).
Pallago també pot significar ‘fill’.
Com va el teu pallago, fa temps que el veiem pas pus cap ací?
També: pellago -a
«No havíem mai vist un pellago més deseixit i alegre» (J.S. Pons).
A Prada hi ha una colla castellera que s’anomena els Pallagos del Conflent.
Etimologia
Segurament de la mateixa arrel que el pellot, nen de deu a quinze anys a l’Empordà, potser perquè amb les calces curtes se li veu molta pell (Pere Verdaguer, Diccionari del rossellonès).
Usos
Els altres homes s’impacienten, però el cap els dedica un gest tranquil·litzador.
Joan-Lluís Lluís, El navegant (Barcelona: Proa, 2016)
—Escolteu, pallagos, després d’aquesta fotuda guerra, ens prendrem una horeta de descans. Ens ho mereixem, oi? I tu, home, escolta, que te vull fer una proposta… Pagaria car per poder fer un viatge amb el teu dallonses, sí que pagaria car, però mai tindré prou sous… Allavores ens regalaràs un passatge… Ens fas volar, a mi i als que vulguin pujar, i a canvi us deixem marxar tal com heu arribat fins aquí, ni més rics ni més pobres.A Ceret avui es dia de mercat setmanal, que s’estira per tota la Passejada (Boulevard du Maréchal Joffre) que circumval·la la vila vella en un seguit de parades molt ben adobades. Hi ha una profusió exagerada de senyeres arreu, i tot es diu Catalan o La Catalogne. És enyor del passat, però dins d’un regionalisme bien compris. Faig el recorregut quatre vegades i sento vuit o nou converses en català, totes a gent molt gran. Compro embotits en català i la dependenta, una dona d’uns quaranta anys, m’entén, però replica en francès. Per al formatge, on despatxa una pallaga jove, ja no hi ha comunicació, i em contesta en mal castellà.
Eugeni Casanova, Viatge a les entranyes de la llengua. De la riquesa a l’agonia del català (Lleida: Pagès, 2003)
Tema de la setmana
Amb el risc de fer-nos una mica reiteratius, explorarem una setmana més el ric univers dels mots per a designar ‘noi, noia’, ‘nen, nena’, que era el tema (no gaire) ocult dels mots de la setmana passada. Si voleu saber què s’amagava darrere l’enigmot, feu clic aquí.
El mot d’avui és un suggeriment de Joan Bosch, d’Elna (Rosselló), que precisa: «Al Rosselló, la paraula noi designa un gitano i no pas un pallago».
