Definició
Acció múltiple de trencar o de trencar-se; l’efecte.
Uns quants clients del bar es van barallar i van fer una gran trencadissa de plats i gots.
Vam sentir crits, cops i alguna trencadissa.
Etimologia
De trencar, d’origen preromà, d’una base trenko, mateix significat, potser indoeuropea i potser també cèltica. Més mots de la mateixa família són trencall, trenc, trinxar, trinxera i trinxeraire.
Usos
—A Dietari de prudències comenteu que, molt sovint, heu tingut unes ganes ferotges de fer trencadissa, però que no l’heu feta mai. Prudència ha estat, doncs, sinònim de renúncia?
Maria Aurèlia Capmany entrevistada per Marta Nadal («Maria Aurèlia Capmany, combativitat i tendresa», Serra d’Or, núm. 343, maig de 1988)
—No, no he renunciat mai, i ho he pagat en certa mesura. Dietari de prudències és un títol irònic, i qualsevol que el llegeixi es pot adonar que jo no era gens prudent. Les meves prudències tenen un límit… Tinc l’absoluta necessitat, una necessitat gairebé biològica, de dir el que sento; això m’ha creat una certa mala fama.La bicicleta, les ulleres i una servidora vam anar per terra immediatament. La bicicleta semblava més sencera que jo, que sentia l’escalfor de la sang als genolls i la pèrdua d’una part de mi, és a dir, de les ulleres. Reposaven al peu d’un roser, voltades d’una trencadissa de vidres que en revelaven la destrossa.
Miracle Sala, La força de les paraules (Valls: Cossetània, 2017), pàg. 35
Tema de la setmana
Amb el sufix -dís -dissa es formen adjectius que signifiquen ‘tendència a’ o ‘facilitat de’ (com vèiem fa uns dies amb giradís o més enrere amb enamoradís, esmunyedís o fins i tot trencadís), però en femení també es formen alguns noms, com ara piuladissa, corredissa i els que veurem aquests dies.