a tot estirar loc adv

Definició

Tot al més, com a màxim, pel cap alt.

Ho enllestiré demà, o, a tot estirar, demà passat.

Pot valer cinc euros, o, a tot estirar, sis, però no més.

No hi havia gaire gent a l’assemblea; a tot estirar érem trenta persones.

Etimologia d’estirar

De tirar, d’origen incert, probablement d’un llatí vulgar tirare de l’argot militar romà, format sobre el pàrtic (irànic) tir-, ‘fletxa’.

Usos

  • Des que l’home és home, el seu instint i la seva vocació ha estat «parlar». Ara procuren que no parli. O que, a tot estirar, repeteixi el que sent. Hi ha una sòrdida i sorda conspiració per a convertir-nos de parlants en oients. I què sentim? Qui sentim? El mestre d’escola, el locutor de ràdio o de televisió, i gairebé ningú més.

    Joan Fuster, «Les llengües de demà» (1972), reproduït a Escrits sobre la llengua (València: Tàndem, 1994)
  • No demanis comprensió ni al teu millor amic: a tot estirar, es limitarà a compadir-te, com tothom.

    Joan Fuster, Judicis finals (València: Bromera, 2003 [1960])

Tema de la setmana

Paraules i expressions que s’estiren. Recordeu que aquesta setmana no enviem els mots per correu; només els trobareu a la web (i a Twitter).

 

La frase del dia

Fins fa quatre dies, eren els analfabets els que conservaven la llengua. Ara que miren la televisió i compren enciclopèdies, potser se la deixaran prendre, i no necessàriament en benefici de cap altra.
—Amadeu Cuito (Barcelona 1936)

Enllaços

Temes i etiquetes

[easy-social-share buttons="facebook,twitter,print,mail" counters=0 style="button" point_type="simple"]