Definició
1 m Onomatopeia amb què s’escarneix el parlar d’una persona hipòcrita, gata maula.
2 m i f Persona aparentment retreta, hipòcrita.
És una nyeu-nyeu: no te’n fiïs.
També: nyau-nyau
Etimologia
D’origen onomatopeic, variant de nyau-nyau.
Usos
—Què em diu! I això que té un posat tot senyoret i un parlar tan…
Robert, «De balcó a balcó», dins Antologia de contes catalans I (Barcelona: Edicions 62, 1982), pàg. 14
—Sí, ella és tota nyeu-nyeu, però si la sentia a casa… Me vaig posar a escoltar i, Reina del Cel, quina boca! Què es pensa! Lo mateix que un carreter…[12 de març de 1919] Així, l’establiment docent dóna armes fortes als febles i esguerrats morals, als petits ambiciosos, als nyeu-nyeus desenfrenats, als fanàtics, als pedants. S’hi aprenen totes les arts de la simulació i de la traveta, de l’adulació i de l’habilitat. No s’hi lluita mai amb noblesa i claredat. Els temperaments forts, la Universitat els ofega, els corromp.
Josep Pla, El quadern gris (Barcelona: Destino, 1966)
Tema de la setmana
Reduplicacions