nosaltres no som d’eixe món

Definició

Al·lusió al vers final de la tornada de la cançó «Diguem no» (1963), de Raimon (originalment titulada «Ahir»), que fa (per si algú l’havia oblidada) «No, | jo dic no, | diguem no. | Nosaltres no som d’eixe món». Indiscutiblement una de les cançons de protesta més emblemàtiques contra el règim franquista, en alguns concerts Raimon va haver d’alterar-ne la lletra per esquivar la censura.

Etimologia d'eixe

Variant (usada sobretot en valencià) d’aqueix, del llatí vulgar eccum ipse, ‘vet aquí aquest’.

Usos

  • Teniu present allò de fulminar amb la mirada, oi? Doncs això.
       —Perdó, perdó, res de papers, ja ho he entès. I ara què fem?
       —Ara mos polim el rebentadet preceptiu i vosatros vos en torneu pac a casa, que ací ja ho teniu tot fet i a mi m’esperen en el Grau.
       El rebentadet preceptiu només se’l va prendre ell, que jo sóc de tallat i la Juli no és d’eixe món del cafè. Mentre ens aixecàvem de taula i enfilàvem cap al cotxe, no em podia treure del cap aquell sí però no. Faig de poli però no en sóc. I quin ofici és, aquest?

    Pau Vidal, Fronts oberts (Barcelona: Empúries, 2012)
  • El món ideal dels abusadors és aquell en què les víctimes callen, es resignen mansament a patir i a pagar. I millor encara si es mostren contentes i els fan el gara-gara sempre que hi ha l’ocasió. Potser és per això que històricament han cercat —i trobat— l’empara de les religions, sempre tan amatents a justificar els abusos i a alinear-se decididament al costat dels poderosos. A canvi, ells seguiran abusant i gaudint dels beneficis de ser més rics, més poderosos i més famosos. Aquest és el món que ells volen. Ens toca a nosaltres dir que no; que nosaltres no som d’eixe món.

    Ferran Suay, «Victimisme dels botxins» (El Punt Avui, 21 de setembre del 2011)

Tema de la setmana

Al·lusions tretes de cançons

Enllaços

Temes i etiquetes

2 comentaris a “nosaltres no som d’eixe món”

  1. Joan forner — Barcelona

    M’hagués agradat poder escoltar una versió antiga de Diguem no, crec que era de 1968 a l’Olimpia de París. Posava la pell de gallina. Era òbviament un vinil que comprarem a Andorra i passarem d’amagat per l’aduana. Temps difícils i de clandestinitat. 27S2015

    Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

no en sabíem més, teníem quinze anysrodolar