nomcosar v

Definició

Donar nom a una cosa.

Etimologia

De nom, del llatí nomen, mateix significat, i cosa, del llatí causa, ‘causa; assumpte, afer’; de la segona accepció es va convertir, ja en llatí vulgar, en sinònim de res, ‘cosa’.

Usos

  • ESCRIURE ÉS LLEGIR EL TEXT DEL MÓN

                         —Què fas?
                         —Nomcòs.

    Si sols tingués un nom
    enrevoltat de totes les coses
    només un sol mot
    per designar-les
    passaria el nom per cada cosa
    fins a nomcosar-la.

    Biel Mesquida, «El llegidor. Pintades damunt el planeta» (2002)

Tema de la setmana

Era inútil cercar als diccionaris el verb barrufar que vam enviar divendres: no el trobareu pas. Tampoc hi trobareu —de moment— cap dels mots que enviarem aquesta setmana, ja que són inventats, normalment pels mateixos autors que els fan servir en els passatges que citarem. Però una cosa és empescar-se un mot com és ara antaviana, i una altra de ben diferent nomcosar-ne de nous a partir d’un o més mots ja existents i coneguts; el context segurament fa innecessàries les definicions. 

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

barrufarbabalaisme