mudat com un margalló

Definició

Molt mudat, molt ben vestit, empolainat.

A mi m’agradaria que en lloc d’eixes camisoles, eixos pantalonots i eixes sabatotes, anares vestit com el teu cosí Josep, que sempre va mudat com un margalló.

Aquesta és una expressió usada sobretot en valencià, tot i que el DCVB recull també la forma vestir com un garballó: vestir molt bé, amb profusió d’adorns (Mall.).

Etimologia de margalló

El margalló és una palmera (Chamaerops humilis), variant de bargalló, que ho és també de barballó (Lavandula latifolia), d’origen incert; podrien venir del llatí barba Iovis ‘barba de Júpiter’, nom botànic antic del galzeran (Ruscus aculeatus), modificat en barbajonis o barbalionis.

Usos

  • Recordes quan ens coneguérem? Era setembre del 1989. Jo portava el títol de periodista davall del braç. Tu estaves preciosa vestida amb el disseny exclusiu de la Llei de creació del 1984. Anaves mudada com un margalló amb els principis bàsics d’objectivitat i respecte al pluralisme polític i cultural. Em vas enlluernar… De seguida férem bona lliga i, confiades, encetàrem un camí que era verge. Ens meravellava contar les notícies del món en la llengua materna, recitar poesia o escoltar música en valencià.

    Amàlia Garrigós, «Carta a Ràdio 9» (VilaWeb, 19 de desembre del 2012)
  • Quan es van sentir les campanades que anunciaven els tres quarts per a les nou, la Velleta, mudada com un margalló, va eixir de casa amb Titelleta clavat dins d’una de les seues enormes butxaques, en direcció cap al col·legi. Estava ben nerviosa, com no ho estava des de feia bona cosa de temps.

    Jordi Raül Verdú, La velleta refranyera (Picanya: Edicions del Bullent, 2010), pàg. 46

Tema de la setmana

Expressions comparatives amb plantes i fruites

Enllaços

Temes i etiquetes

Un comentari a “mudat com un margalló”

  1. Lluís Medir — Llofriu (Baix Empordà)

    Margalló, a Catalunya, i crec que també al País Valencià, és el nom vulgar en català de la palmera autòctona “Chamaerops Húmilis”, única palmera en estat salvatge d’Europa. Concretament a Catalunya comença a existir en forma espontània al massís del Garraf, formant la típica màquia litoral d’ullastre i margalló. Existeix una petita àrea disjunta al massís calcari del Montgrí. Al País Valencià és molt abundant, així com en les cotes baixes, sols calcaris i climes àrids del llevant ibèric. Francesc Masclans diu que és sinònim de “bargalló” i de “palma”.
    Per tant, a part de ser una varietat de “barballó”, per sí mateixa dona nom a una planta de grans interès florístic en la nostra vegetació.
    D’altra banda, el mateix Masclans identifica la “Lavandula latifolia” com a espígol comú i Oriol de Bolòs i Josep Vigo la descriuen a la seva “Flora dels Països catalans” (Volum III) amb el nom català d'”espígol (mascle)” Cap d’ells fa referència a la paraula “barballó”.

    Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

enfilar-se com una carabasseramecenes