mossegaire adj

Definició

Que mossega, que té el costum de mossegar.

Teníem una cabra mossegaire.

Etimologia

De mossegar, del llatí tardà morsicare, mateix significat, freqüentatiu de mordere, ‘mossegar’.

Usos

  • Emmanuel Moór tenia un caràcter estrany i difícil. Topava amb tothom, i tothom buscava la manera de treure-se’l del damunt. Parlava sense pèls a la llengua i d’una manera brusca, sense plànyer ni les celebritats ni els desconeguts. Era un pianista captivador. És cert, era un home esquerp, mossegaire, però en el fons insubornable de la seva ànima —no li’n càpiga dubte— aletejava el geni. Parlava sense embuts, i el seu costum de cantar-les clares a tothom provocava situacions delicades. Com vol que Moór hagués estat comprès, si les seves maneres brusques li tancaven totes les portes?

    Pau Casals, al llibre de Josep M. Corredor, Converses amb (records i opinions d’un músic) (Barcelona: Selecta, 1967), pàg. 173

Tema de la setmana

Descripcions

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

ceballut -udapàndol -a